Relat ràpid

Eiii, faré un relat breu, doncs l'Aniol s'acaba de despertar i per variar té gana i a més va cagat (que ho he sentit) ... som-hi!!!

Feia tan sols UNA HORA que dormíem quan de cop es va trencar la bossa d'aigües..li dic al Cesc:

- Ostres!! he trencat aigües!!!
Resposta del pare de la criatura que estava al primer son...

- Ah, d'acord ....

I és va donar la volta!!!!

Després de despertar-nos ambdós al 100% vam anar cap a l'hospital devien ser les 2:00 aprox. del dia 25 d'octubre, allà se'm van quedar i vaig passar tota la nit amb contraccions però no de part perquè no eren regulars, ... a les 8:00, i després de que la sala de parts quedés totalment desocupada hem van baixar, la llevadora que ens va tocar (la Roser), hem va confirmar que no s'havia trencat tota la bossa només la part de dalt i amb un estri llarg hem va trencar la resta de la bossa, a partir d'aquí és fàcil d'imaginar

fase 1: Contraccions de part (cap a les 10:00 aprox.)
fase 2: necessito la peridural
fase 3: "vinga apreta, vinga... que ja està aquí !!!" (aquesta fase és va allarga moooolt)
fase 4: neix l'Aniol a les 15:30
fase 5: exclamació de la llevadora i assistents al part ... aquest nen pesa 4,300 Kg!!!


I això és tot ...

En Francesc... és ara que em presento!

Jo a això no hi vull jugar!, i m’ha tocat fer-ho després d’un confrontament còmic i pallús


“Les coses mai són el que semblen i els instants perduts emmudeixen per si sols quan la gent no sap on és i la resta desespera allà tirada a un racó del món mentre s’ho va tot mirant rere la finestra”... d’aquesta manera finalitzava el segon acte d’una de les obres de teatre que vaig escriure ara fa prop de tretze anys iniciada en un petit local del carrer Garcilaso de Sabadell on, l’ara família, hi tenia un “centre neuràlgic de negoci” (Lluna, des d’aquí ja ho veig! – 1993). Allà vaig aconseguir un petit disquet de 3,5 amb el corpus del text, que encara conservo avui (regalat per la Dolors, ara sogra); i vaig iniciar des del notepad una mena d’afició malaltissa pel bit i la ferralla informàtica que, per aquelles estúpides coses, he convertit fins ara en un mitjà per pagar factures i despeses derivades tot fent del Procés de Dades i, per extensió, dels Sistemes d’Informació a un centre comercial en el meu trist modus laborare vivendi.

Sense titulació acadèmica obtinguda, ni ofici conegut, ni benefici aconseguit els dies van anant i venint tot d’una sent parella, pare, fill, gendre i cunyat... doncs la família et toca!, i a Fe que hi deixa empremta.

La presentació de la meva parella Ariadna és força acurada i em sembla prou encertada podent tan sols afegir que com aficions cal reconèixer que no en tinc gaires: continuo sent un lletraferit clàssic i cinèfil que posa el pas dels dies negre sobre blanc, realitzo i assajo habilitats amb baralla francesa (trucs, il·lusions i mentides que mostro només als més agosarats) i comparteixo tant de temps com tinc amb ella i en Pol... encara que he de considerar que amb els anys em sento cada cop menys generós a l’hora de compartir coses amb el altres doncs valoro cada cop més el fet diferencial i significatiu de poder triar, si tempus fugit considero imprescindible no perdre’l i passar-ho o compartir-ho amb la millor opció valorada (és inexcusable que a diari les persones tinguem aquella sensació de No sé que pebrots hi faig aquí!, o Em sembla que estic perdent el temps!, o el conegut No t’hi escarrassis que no ho canviaràs pas!, doncs tot plegat És un brindis al Sol!).

L'últim gendre

Tinc 23 anys, dels quals en fa 5 que estudio geologia a la UB. Visc a Sant Llorenç de Morunys amb la Ventafocs, on vaig estudiar fins a 2n d'ESO (la ruïna de qualsevol que vulgui apendre alguna cosa), mentres que 3r i 4rt, juntament amb Batxillerat científic a l'IES Francesc Ribalta de Solsona.

El meu curriculum professional es pot resumir en gastronomia i panaderia, però havia volgut ser futbolista (com gairebé tots els nens).

Pel que fa a gustos poc, com més senzill i/o entenedor millor. Això sí, les sèries o pel·licules que et facin pensar una mica... I la música sense fer mal de cap.

El titol de l'article sembla el nom d'una pel·licula, però realment vaig ser l'últim membre d'arribar, però és així i molt bé.

Per això sóc així?

Ara hem toca a mi. Hem dic Ariadna, vaig neixer el 10 de novembre de 1973 així doncs tinc 34 anys, al igual que les meves germanes també tinc "títol" sóc La princesa del pèsol, per què? doncs perquè quan dormo tot hem molesta... vaig començar a estudiar EGB a l'Acadèmia Miralles, i vaig acabar al CEIP Catalunya, vaig ser "conillet d'indies" a l'institut (vaig estudiar amb el model de l'ESO quan encara l'institut era amb BUP i COU), també vaig anar a dos centres diferents, el Jaume Viladoms, l'IES del Vallès lloc on vaig fer Batxillerat artístic. Un cop acabat vaig fer (i aprovar) una selectivitat que no necessitava, el setembre de 1991 començava a estudiar ceràmica per poder ser ceramista a l'escola d'arts i oficis La Llotja...ofici (després del de miss) que havia volgut fer sempre, després de tres anys de classes i un any més de revàlida vaig sortir titulada com a ceramista. El setembre de 1997 inauguraba el meu taller de ceràmica, un negoci propi (compartit amb una actual ex-amiga) que es vaig tancar el Juliol de 2003 per motius varis.

Tema parella; vaig coneixer el Francesc a finals de setembre de 1992 (l'any olímpic!!!), ens vam coneixer al tren!!! jo anava a estudiar ceràmica a Barcelona i ell feia 3er de BUP a l'institut Viaró (sense comentaris)...ens vam casar (perquè ell ho volia...) l'agost del 2001 i vam tenir el Pol el 18 de desembre de 2002.

Vivim tots tres a Sabadell, basicament perquè és on el Cesc té la feina, tot i que el Pol opina que quan ens divorciem (?) ell i jo anirem a viure a Sant Llorenç amb la Caterina...

Actualment el meu "ofici" principal és el de mare, en segón lloc el de mestressa de casa (ofici que no acabo de saber fer bé) i l'últim el de ceramista...coses de la vida!!!

I aquesta sóc jo!

Com he dit començaré presentant-me jo

Caterina

Vaig néixer a Sabadell el 30 de setembre de 1984 i per tan ara tinc 23 anys.
Sóc la petita de les tres germanes i per tan sóc la que no tinc a qui manar... així entendreu que el meu mot sigui la Ventafocs.


Vaig estudiar magisteri d'educació infantil a la UAB i després de coses bones i coses dolentes vaig aconseguir acabar-ho.
Potser hagués seguit estudiant alguna cosa però la meva preferència en aquell moment va ser anar-me'n de casa i de Sabadell...
així que ara ja fa un any i mig que visc a Sant Llorenç de Morunys amb la meva parella... el Jaume.

Sóc mestra d'educació infantil en una escola rural. A un poble d'aprop del que visc jo. Som 12 nens entre tota l'escola.

I aquí us presento unes fotos del pare, la mare, l'Ariadna,l'Agnès i el Pol:

En resum no puc queixar-me... he fet realitat dos dels meus somnis (viure en un poble i ser mestra).
La vida aquí és diferent però m'agrada. Fem festeta amb els amics però també tenim tranquilitat i ens podem passar una tarda al costat de llar de foc...

I per acabar, una de les meves últimes fotos... a la nit de cap d'any (no s'accepten comentaris.. jeejeje)

En fi, espero les vostres!!

Fins aviat!

Cat