diumenge, 26 de juliol del 2009

Bon viatge, pare

Avui és un dia trist.
Després d'un diagnòstic irreversible i passades unes setmanes, el Jordi ens ha deixat.

Com sabem, un bon home, un bon marit i un bon pare.

Amb tots els records guardats el deixem marxar viatge cap a Ítaca.



"Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.

Itaca t'ha donat el bell viatge."

Fragment Viatge a Ítaca - Lluís Llach

2 comentaris:

Agnès ha dit...

Bon viatge, pare. T'he estimat, t'estimo i t'estimaré molt. Et trobaré molt a faltar... M'hagués agradat poder gaudir unes setmanes més de la teva companyia, però el destí així ho ha volgut.
Sempre et duré al cor

mami ha dit...

T'estimo Jordi, i tu saps alló de...

"siento tu mano fria
correr despacio
sobre mi piel,
tu pecho en mi pecho,
tu desnudez, olvido
reprovhes que imagine..."

Fins sempre...