El Jordi pel Daniel

El primer record que tinc del Jordi, és d’una nit a la casa de Ribot i Serra, jo tindria 3 o 4 anys, recordo que van trucar a la porta i vaig anar fins a l’entrada del passadís per veure qui venia ... era el Jordi ! ... des de llavors i en més d’una ocasió he recordat aquell primer moment en que jo estava nerviós per la seva arribada.

Un altre gran record que tinc és el dia que em va dur a esquiar, com la nit abans tots dos vàrem anar a escollir i llogar l’equip, i com l’endemà m’explicava quatre coses bàsiques perquè em pogues defensar amb els esquis.

Peró va ser durant la meva adolescència i sobretot els anys posteriors a la mili, en que vaig compartir més coses amb ell, tant de la seves feines, com de MOIT i Dactil, els projectes que vàrem voler tirar endavant amb la Dolors i on el Jordi va esdevenir el recolzament moral, energètic i logístic indispensable sense el que en aquells moments potser no haguessim pogut fer res de res.

Hi ha anècdotes que m’han quedat gravades, com els seus càlculs de picsels i resolucions per deduir la resolució idonia per digitalitzar i imprimir una imatge amb la millor qualitat, que coincidís amb la que oferien l’escànner i la impressora làser de fa 21 anys !!, i ho va clavar.

Impressionant també el dia que el cilindre de la impressora làser es va ratlllar, i ell sense manies la va desmuntar tota, peça a peça, va treure el cilindre i a l’adonar-se que era una petita capa de teflon la que havia quedat estripada, va tirar mà dels seus contactes industrials i el va fer teflonar de nou, va tornar a muntar la impressora i aquesta encara va durar forces anys més.

O els cartutxos de tonner, convençuts de que s’en llençava més del compte quan el cartutxo estava “esgotat” el Jordi s’ho va mirar i se les va ingenyar per obrir-los i reomplir-los, de dos fer-ne un de nou i d’això fa 20 anys, quan ni tant sols “tothom tenia ordinador a casa”.

El Jordi em va acompanyar en les meves primeres visites comercials, en va ensenyar com començar una conversa amb un possible client, com “trencar el gel”, com espavilar-me en una època en que jo era extremadament tímid. Peró tenint el Jordi per davant tenies clar que no et podies arronsar, et veies en la obligació i necessitat d’estar a la seva alçada de no fallar-li.

De records en tinc molts, com quan l’observava admirat de com preparava una truita a la francesa amb un calma admirable i plegant mica a mica cada capa de la truita fins deixar-la ben feta, o de com junts miravem de dissenyar el “boby-net” un aparell per recollir excrements de gos !

Peró més que anècdotes el que si vull constatar del Jordi és la seva capacitat per escoltar i recolzar, perque mira que a vegades el devia de “ratllar” amb les meves històries.

El Jordi sempre m’ha donat l’empenta aquella que et cal quan et quedes dubtos de fer un pas, i quan ell no hi era present, pensar en que el Jordi aquí no s’arronsaria m’ajudava a llençar-me a una nova situació.