
Per a mi, era una persona entranyable, perquè formava part de la meva infància, amb records molt agradables.
Malgrat que els fets familiar que tot ho han esquitxat haguès distanciat la relació, deixeu que des d'aquí li digui... adèu Jordi, gràcies pels records que m'has deixat.
4 comentaris:
ooh...
m'ha fet molta peneta això! Tot i que gairebé no el coneixia és algú que sempre tens present suposo...
Com ha estat?
Vaja, s'han acabat esclops i mel... ja no estic a temps de demanar-ne un parell com et vaig dir fa temps! Llàstima!!
No aneu a l'enterrament?
Apa!!
I com ha estat això?? ostres!! no havien dit res de que estigués malalt ni res!! no anireu a veure la MAria?? vols que hi pujem entre setmana un dia??
Quina penaaaaa...ooohhh que farem ara...
Una pena... es fa estrany, no?
sí... aquesta gent sembla que no s'hagin de morir mai...
Publica un comentari a l'entrada