diumenge, 19 d’abril del 2009

Un adèu...

Avui m'ha arribat la notícia que el Jordi Coll o sigui el Jordi "de la mel" o "dels esclops", s'ha mort. Ja sé que no és de la família, però l'heu conegut, i com sabeu era qui subministrava aquesta mel que va tant bé per les herbetes, el mató... i de la qual ja no podrem gaudir.
Per a mi, era una persona entranyable, perquè formava part de la meva infància, amb records molt agradables.
Malgrat que els fets familiar que tot ho han esquitxat haguès distanciat la relació, deixeu que des d'aquí li digui... adèu Jordi, gràcies pels records que m'has deixat.

4 comentaris:

Cat ha dit...

ooh...
m'ha fet molta peneta això! Tot i que gairebé no el coneixia és algú que sempre tens present suposo...
Com ha estat?

Vaja, s'han acabat esclops i mel... ja no estic a temps de demanar-ne un parell com et vaig dir fa temps! Llàstima!!

No aneu a l'enterrament?

Apa!!

Anònim ha dit...

I com ha estat això?? ostres!! no havien dit res de que estigués malalt ni res!! no anireu a veure la MAria?? vols que hi pujem entre setmana un dia??

Quina penaaaaa...ooohhh que farem ara...

Darline ha dit...

Una pena... es fa estrany, no?

Cat ha dit...

sí... aquesta gent sembla que no s'hagin de morir mai...