Carta d'un fill a tots els pares del món

Us copio una carta que ja fa temps em va arribar a les mans via mail. Diria que ja us l'he ensenyat altres vegades! Però m'agrada i sovint la llegeixo!
M'agradaria treballar-la algun dia amb els nens i nenes de l'escola, però pensa que és un tema delicat... m'he de pensar bé com fer-ho.
Avui l'he recuperat del fons de l'ordinador perquè hem tingut una setmana moguda amb els nens i avui hem tingut conversa moral a classe sobre què és ser amic i què és jugar.
Tot el què ha sortit ho hem escrit a l'ordinador i ho hem penjat al nostre espai a classe; ho llegirem i en farem memòria cada dia abans d'anar al pati.

M'ha agradat poder parlar amb ells així (1h !!! pobres jejeje) però sé que no servirà per massa. I en part és simplement problema del caràcter de cada nen...

Bé, que per vàries coses he recordat la carta i l'he llegit i ara vull compartir-la amb vosaltres. Sobretot per aquells que sou pares.

Ja sé que a la carta sembla que sigui molt fàcil i que diguis: oh, sí clar! vès... menys discurs que un crit o un cop al cul a vegades no fa mal si l'ocasió s'ho mereix! Però llegiu-la a veure què us sembla!

• No em donis tot el que demano. A vegades només demano per veure fins on puc arribar.
• No m'escridassis. Et respecto menys quan ho fas, i m'ensenyes a cridar a mi, també. I no ho vull fer.
• No em donis sempre ordres. Si en comptes d'ordres a vegades em demanessis les coses, jo ho faria més de gust i més de pressa.
• Compleix les promeses, bones o dolentes. Si em promets un premi, dóna-me'l, però també si és un càstig.
• No em comparis amb ningú, especialment amb el meu germà o la meva germana. Si tu em fas sentir millor que els altres, algú sofrirà, i si em fas sentir pitjor que els altres, seré jo qui sofriré.
• No canviïs d'opinió tan sovint sobre el que haig de fer. Decideix, i confirma aquesta decisió.
• Deixa que em valgui per mi mateix. Si ho fas tot per mi, jo no podré aprendre mai.
• No diguis mentides davant meu, ni em demanis que jo menteixi per tu, encara que sigui per treure't d'un mal pas. Em fas sentir malament i em fas perdre la fe en el que dius.
• Quan jo faig alguna cosa mal feta, no m'exigeixis que et digui per què ho he fet. A vegades ni jo mateix ho sé.
• Quan t'hagis equivocat en alguna cosa, admet-ho, i millorarà l'opinió que jo tingui de tu, i així m'ensenyaràs a admetre també les meves equivocacions.
• Tracta'm amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb què tractes els teus amics. Que siguem de la família no vol dir que no puguem ser també amics.
• No em diguis que faci una cosa que tu no la fas. Jo aprendré allò que tu facis encara que no ho diguis. Però mai no faré allò que tu diguis i no facis.
• Quan t'expliqui un problema meu, no em diguis: "no tinc temps per bajanades", o "això no té importància". Mira de comprendre'm i ajudar-me.
• I estima'm i digues-m'ho. A mi m'agrada sentir-t'ho dir, encara que pensis que no cal.

La realitat és que tots acabem cridant, comparant-los amb els altres o no fent-los cas quan ens expliquen "els seus problemes" que per ells són espectaculars... però perquè a vegades ens sembla que no ens queda més remei que un crit? o que di'ls-hi "si parles menys podràs fer tanta feina com els altres!"

Ai... vosaltres dubtareu de la vostra actuació com a pares... jo dubto (i molt) de la meva com a mestra....

Bona nit!
Apa siaaaau!!