Us explicaré una història que ens va passar abans d'ahir, al Pol i a mi, estàvem a casa a punt de sopar eren pels volts de les 8:00 del vespre, l'Aniol estaven fent una marranada perquè volíem que menges del biberó i ell no volia, estava indignat suposo, portava més de deu minuts plorant i cridant a cor que vols ... i de cop RIING sona el timbre de casa... jo amb l'Aniol a coll fent el drama i el Pol darrera anar dient "qui és? qui és mare?" (com si jo tingués raigs X i pugés mirar a través de les portes), obro i hem trobo un mosso d'esquadra tot serio ell.
El meu primer pensament amb aquella situació va ser "ja està la senyora del primer pis ha sentit a plorar molt l'Aniol i a trucat als mossos per que vinguessin a veure si li estàvem fen alguna cosa...i com li explico jo a aquest home que el nen només plora perquè no vol el biberó???", però llavors el noi hem va fer una pregunta que encara hem va deixar més fora de joc (i ja hem vaig adonar que no havien vingut pels plors de l'Aniol que per sort en aquell moment ja no plorava); " Perdoni senyora, vostès no haurà vist avui la noia que viu al pis de sota?"...
(Us poso en situació, el segon pis de l'edifici, després dels veïns marroquins ha estat com un any en venta, i ara es veu que l'han venut (a finals del 2008), ja fa uns dies que sentim sorolls i veus típics de quant estàs començant a portar coses a casa, muntant mobles, etc... però no hem coincidit mai amb els nous veïns i per tan no els hem vist...)
Aquesta és la conversa que vam tenir ell i jo:
Jo- Doncs no ho sento, ni avui ni cap dia és que fa poc que són aquí i encara no hem coincidit
Mosso- D'acord, per casualitat no hi ha alguna finestra des d'on pugui veure les finestres del pis de sota?
Si vingui (el porto fins a l'habitació del Pol i pujo la persiana, obro la finestra) des d'aquí, la finestra de la dreta és la del lavabo, a sota hi ha una altra habitació i la finestra de l'esquerra és una altra habitació
(s'aboca una mica per mirar) Si ja ho veig, és veu tot fosc, oi? no si veu res... Gràcies. (Mentres jo tanco la finestra i la persiana) I avui no haurà sentir algun soroll o alguna cosa?
Doncs no, precisament avui he estat tot el dia fora, només he vingut a l'hora de dinar (una horeta o així) i no he sentit res, i fins a quasi les sis que he vingut amb ell (senyalant el Pol que des de que havia entrat el mosso estava al·lucinat!!) de l'escola que hi havia gent esperant-se davant de la porta del segon pis, trucant i esperant que algú els obris...
I no tindrà pas el telèfon del pis de sota?
No és que
...
Pol- (interrompent la meva frase) és que és ven el pis de sota!!
Si com que es venia tinc el de l'inmobiliaria si vol li dono?
No no cal com que a baix hi han els familiars ara parlarem amb ells, moltes gràcies adéu.. adéu bitxo (li diu al Pol)...
Tanco la porta i segur que devia fer cara d'al·lucinada, i el Pol:
Pol- Mare has vist portava una pistola!!!
Jo- si és clar els mossos ja ho tenen això
Pol- I allò recte que portava darrera l'esquena que era?
Jo- Una porra
Pol- I perquè serveix el porro?
JO- porro no, porra per donar cops si fa falta...però no la fan servir gaire
Pol- Ahh i la pistola creus que ha matat algun dolent?
Jo- No tampoc la fan servir gaire.
Bé deixant a part l'al·lucinada que portava el Pol a sobre perquè havia vingut un policia a casa, cal destacar la peculiaritat de la història...
Tenim una veïna nova que no hem vist i que ha sobre ja ha desaparegut!!! que fort no? i quin problema deu tenir que vinguin els mossos tant ràpid a veure que ha passat?
Ja dic jo que aquest edifici és raro, som tres veïns, al primer una senyora vídua i sola que pel que sembla no hi és tota (ella diu entre moltes altres coses, que si toquem la porta del carrer per arreglar-la caurà l'edifici), al segon depèn; hem tingut el divorciat arruïnat i ple de deutes amb el pis mig embargat; el matrimoni marroquí amb el marit que apallissava la dona i a més no pagaven el lloguer; i ara després d'un any o més sense veïns una veïna (que hem sembla que és cubana) que encara no s'ha instal·lat i ja ha desaparegut!!!...
Bé de moment no sé si l'han trobat o no, quan sàpiga alguna cosa us explico el desenllaç de la història.
El meu primer pensament amb aquella situació va ser "ja està la senyora del primer pis ha sentit a plorar molt l'Aniol i a trucat als mossos per que vinguessin a veure si li estàvem fen alguna cosa...i com li explico jo a aquest home que el nen només plora perquè no vol el biberó???", però llavors el noi hem va fer una pregunta que encara hem va deixar més fora de joc (i ja hem vaig adonar que no havien vingut pels plors de l'Aniol que per sort en aquell moment ja no plorava); " Perdoni senyora, vostès no haurà vist avui la noia que viu al pis de sota?"...
(Us poso en situació, el segon pis de l'edifici, després dels veïns marroquins ha estat com un any en venta, i ara es veu que l'han venut (a finals del 2008), ja fa uns dies que sentim sorolls i veus típics de quant estàs començant a portar coses a casa, muntant mobles, etc... però no hem coincidit mai amb els nous veïns i per tan no els hem vist...)
Aquesta és la conversa que vam tenir ell i jo:
Jo- Doncs no ho sento, ni avui ni cap dia és que fa poc que són aquí i encara no hem coincidit
Mosso- D'acord, per casualitat no hi ha alguna finestra des d'on pugui veure les finestres del pis de sota?
Si vingui (el porto fins a l'habitació del Pol i pujo la persiana, obro la finestra) des d'aquí, la finestra de la dreta és la del lavabo, a sota hi ha una altra habitació i la finestra de l'esquerra és una altra habitació
(s'aboca una mica per mirar) Si ja ho veig, és veu tot fosc, oi? no si veu res... Gràcies. (Mentres jo tanco la finestra i la persiana) I avui no haurà sentir algun soroll o alguna cosa?
Doncs no, precisament avui he estat tot el dia fora, només he vingut a l'hora de dinar (una horeta o així) i no he sentit res, i fins a quasi les sis que he vingut amb ell (senyalant el Pol que des de que havia entrat el mosso estava al·lucinat!!) de l'escola que hi havia gent esperant-se davant de la porta del segon pis, trucant i esperant que algú els obris...
I no tindrà pas el telèfon del pis de sota?
No és que
...
Pol- (interrompent la meva frase) és que és ven el pis de sota!!
Si com que es venia tinc el de l'inmobiliaria si vol li dono?
No no cal com que a baix hi han els familiars ara parlarem amb ells, moltes gràcies adéu.. adéu bitxo (li diu al Pol)...
Tanco la porta i segur que devia fer cara d'al·lucinada, i el Pol:
Pol- Mare has vist portava una pistola!!!
Jo- si és clar els mossos ja ho tenen això
Pol- I allò recte que portava darrera l'esquena que era?
Jo- Una porra
Pol- I perquè serveix el porro?
JO- porro no, porra per donar cops si fa falta...però no la fan servir gaire
Pol- Ahh i la pistola creus que ha matat algun dolent?
Jo- No tampoc la fan servir gaire.
Bé deixant a part l'al·lucinada que portava el Pol a sobre perquè havia vingut un policia a casa, cal destacar la peculiaritat de la història...
Tenim una veïna nova que no hem vist i que ha sobre ja ha desaparegut!!! que fort no? i quin problema deu tenir que vinguin els mossos tant ràpid a veure que ha passat?
Ja dic jo que aquest edifici és raro, som tres veïns, al primer una senyora vídua i sola que pel que sembla no hi és tota (ella diu entre moltes altres coses, que si toquem la porta del carrer per arreglar-la caurà l'edifici), al segon depèn; hem tingut el divorciat arruïnat i ple de deutes amb el pis mig embargat; el matrimoni marroquí amb el marit que apallissava la dona i a més no pagaven el lloguer; i ara després d'un any o més sense veïns una veïna (que hem sembla que és cubana) que encara no s'ha instal·lat i ja ha desaparegut!!!...
Bé de moment no sé si l'han trobat o no, quan sàpiga alguna cosa us explico el desenllaç de la història.
4 comentaris:
Potser que passis la història als guionistes de Vendelplà, perquè els comencen a faltar les idees,
la veina desapareguda pot donar molt de joc, no? :)
realment de pel.lìcula...
Òstres tu, el Pol deu haver al.lucinat de veure un mosso de tan de la vora, no? Segur que ho ha explicat a tothom al cole...
Però en un primer moment quin respecte, no? Obrir la porta i trobar-te'l,allà... segur que deuen passar un munt de coses pel cap...
Però, si, si... podríes escriure les aventures de l'inmoble... i qui sap potser TV3 en fa una sèrie titul.lada 3 veïns, ahahahahaa...
vaia!!! Quines aventures!!!
El desenllaç:
Hem sembla que tot devia ser una falsa alarma perquè he tornat a veure gent i estan com tranquis i es tornen a sentir sorolls ... confirmo són cubans o dominicans (o dic per l'aspecte i el parlar...)
Publica un comentari a l'entrada