El títol l'he agafat d'un dels comentaris de la Cat a l'article que vam publicar el dia 22/04/08 quan per fi ens van donar per vàlids els papers per casar-nos i ens van donar data per tramitar l'expedient. Doncs bé, aquest dia era avui... i... la història continua...
Arribem, després d'esperar una estoenta ens agafen els papers... i ens diuen... torneu d'aquí mitja hora per firmar. Estrany però parlant de l'administració t'ho pots creure tot...
Mitja hora després tornem i despres d'esperar perquè anàven tard, i abans de començar a firmar un munt de paperots, la funcionària ens diu que fa falta el certificat de naixement de l'Orlando, però el de Madrid, que el de Colòmbia no és vàlid, ja que ell està nacionalitzat... No vulgueu saber la nostra sorpresa, i la de crits (pobra) que li he fotut a la funcionària... total que després de discutir una estona (evidentment ella treient-se les puces de sobre) hem acordat que demanarem el ditxós certificat i ja els hi farem arribar (evidentment també en portarem una còpia el dia del casament per si de cas)
Potser si que ho haurem de celebrar quan ens casem... després de tots els entrebancs...
No, si les coses no poden ser senzilles... potser si que n'hauriem d'escriure un llibre... com pot anar bé aquest país? A mi només se m'acut resumir-ho d'aquesta manera:
http://www.youtube.com/watch?v=pnr0G66wUyg&feature=related
Arribem, després d'esperar una estoenta ens agafen els papers... i ens diuen... torneu d'aquí mitja hora per firmar. Estrany però parlant de l'administració t'ho pots creure tot...
Mitja hora després tornem i despres d'esperar perquè anàven tard, i abans de començar a firmar un munt de paperots, la funcionària ens diu que fa falta el certificat de naixement de l'Orlando, però el de Madrid, que el de Colòmbia no és vàlid, ja que ell està nacionalitzat... No vulgueu saber la nostra sorpresa, i la de crits (pobra) que li he fotut a la funcionària... total que després de discutir una estona (evidentment ella treient-se les puces de sobre) hem acordat que demanarem el ditxós certificat i ja els hi farem arribar (evidentment també en portarem una còpia el dia del casament per si de cas)
Potser si que ho haurem de celebrar quan ens casem... després de tots els entrebancs...
No, si les coses no poden ser senzilles... potser si que n'hauriem d'escriure un llibre... com pot anar bé aquest país? A mi només se m'acut resumir-ho d'aquesta manera:
http://www.youtube.com/watch?v=pnr0G66wUyg&feature=related
5 comentaris:
Jo que et vaig acompanyar a portar els papers i recordo les paraules de la funcionaria, puc dir que sembla increible, com podien donar-vos hora per firmar, si els papers no eren correctes???? misteris de l'Administració, sens dubte...
Però heu firmat o no??
Si, si, firmar hem firmat, simplement és que sembla la història de mai acabar...
vaia, aquests funcionaris... tots a la foguera JAJAJAJAJA
TOTS sense excepció ahahahhhaa
Publica un comentari a l'entrada