Què és ser freaky?

Últimament assisteixo indignada a la "assenció" dels freakis als mitjans de comunicació. Ha passat un tant com el mot metrosexual, de cop els mitjans l'han posat de moda i no hi ha programa en el qual no es faci referència a dit mot: Freaky. De frikis fa molts anys que n'hi ha, però aquest boom ha vingut amb la presència al festival d'Eurovisió d'un personatge com Rofolfo Chiquilicuatre. S'han arribat a dir autèntiques barbaritats sobre els frikis ens les últimes setmanes... cosa per la qual em sento realment ofesa ja que visc envoltada de frikis, gent que simplement surt una mica de lo quotidià pel que fa a les relacions socials (majoritàriament surten de lo pre-establert de sortir cada cap de setmana, anar a les discoteques de moda, vestir com dicta la moda (en cap cas, o en comptats casos de forma hortera), disfrutar amb els seus hobbies...)

Ara està de moda parlar d'ells, i hi ha molta gent que en parla amb por, recel, burla... considero que és un sistema de vida com qualsevol altre i que cal diferenciar entre friki i pocavergonya (entenent com a persona que no té cap sentit del ridícul).

He arribat a escoltar la frase: "Es que al final arribaran a presentar televisió i ràdio" Com si això fós un gran problema... s'ha de ser d'una manera determinada per accedir a aquests mitjans com a professional?

Bé aquí ho deixo. Com deia Lluís Marco al programa Dinamita de El Tricicle "Reflexionem-hi, senyors, reflexionem-hi"

Darline